Les llengües i jo

Un dels motius pels quals vaig fer un salt important en el nivell de competència lingüística en anglès, a banda de poder gaudir d’estades a Anglaterra durant l’estiu, va ser començar a escoltar música anglesa. Tinc l’obsessió d’haver d’entendre què diuen les cançons que escolto, ja que considero que no tot és melodia, i el fet de voler saber què deien els meus artistes preferits em va conduir a llegir la lletra de múltiples cançons. Quan no entenia alguna cosa, que al principi era molt sovint, buscava la paraula o l’expressió a Internet.  Molta gent també aprèn llengües de manera informal mirant pel·lícules o sèries. Seguint amb la meva mania, em posava molt nerviosa perdre’m qualsevol mena d’informació, per irrellevant que fos. Així doncs, quan al principi no dominava gaire l’anglès, mirar pel·lícules a l’acadèmia m’atabalava molt. Quan ja vaig començar a entendre l’anglès sense la necessitat d’estar tota l’estona llegint els subtítols, és quan de veritat vaig aprendre a gaudir de...

Sempre m’han avaluat de la mateixa manera: sumant totes les notes recollides durant el trimestre. Aquestes notes no només eren d’exàmens, sinó que també incloïen treballs, exposicions orals, redaccions, participació i actitud…  Així doncs, sempre he rebut una avaluació contínua, fins i tot ara a la universitat.  La persona que posava la nota era el professor o la professora sense cap mena d’excepció. Les úniques vegades que vam abandonar l’heteroavaluació van ser a primària i, possiblement, algun cop comptat a l’ESO. Es tractaven de casos en què havíem fet alguna activitat de “poca importància” i ens deixaven corregir la prova o l’exercici a nosaltres mateixos. Tanmateix, quan es tractaven de proves petites que sí que acabaven tenint efecte en l’avaluació contínua, en comptes d’autoavaluar-nos fèiem coavaluació. És com si el professorat no confiés en nosaltres per avaluar la nostra pròpia feina, però sí que confiés que ho faríem bé amb la feina dels nostres companys. Personalm...

En aquesta entrada ens centrarem en com treballàvem les competències escrites a les classes de llengua primera i de llengua addicional al meu col·legi. Com sempre, primer començaré amb les classes de català i castellà i, després, continuaré amb les d’anglès i francès, ja que es tractaven les competències de manera similar. Tant a les classes de català com de castellà, llegíem un llibre cada trimestre. Sempre els triava la mestra, excepte la professora de català de primer i segon d’ESO, que proposava cinc novel·les i nosaltres en podíem triar una. Gairebé sempre llegíem narrativa, però de vegades també llegíem teatre i poesia, sobretot a batxillerat. La manera d’avaluar si havíem llegit el que ens havien manat i si ho havíem entès tot era amb un examen amb unes quantes preguntes d’elecció múltiple i de tancades. Quan era més petita, a primària, en comptes de fer un examen ens feien fer un treball que podia estar estructurat també per preguntes, o bé havíem de redactar un resum de la his...

El camp de la competència oral es tracta molt diferent segons si ens trobem a les classes de llengua primera o de llengua addicional. No cal treballar el català i el castellà oralment perquè ja el practiquem cada dia, ja sigui a casa, a l’escola, amb els amics, mirant la televisió, llegint, etc. Només hi ha una norma: parla en català a les classes de català i només en castellà a les classes de castellà. L’anglès i el francès sí que són un altre món! A continuació hi entrarem en detall. Primer cal destacar, com gairebé sempre, que no em trobava amb la mateixa situació a les classes d’anglès que a les de francès. Com que hi ha molta consciència social de la importància de l’anglès al món (per ser la llengua vehicular internacional) l’escola tenia en compte la competència oral com a objectiu; no com a francès, que era una assignatura optativa i havia perdut importància al món.  La comprensió oral es tractava igual en les dues llengües: de tant en tant escoltàvem àudios del CD del llib...

La veritat és que mai havia sentit a parlar ni de Bloom, ni de l’aprenentatge planificat a partir d’objectius. L’escola on vaig fer la primària i l’ESO, a Sant Hilari Sacalm, estava formada per una gran majoria de professorat gran, acostumat a un ensenyament tradicional i amb dificultats per innovar. Les meves classes consistien a estar callada, intentar escoltar i fer exercicis a la llibreta. Per tant, aquest procés de recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear no el vaig experimentar. A les classes de llengües primeres (català i castellà) ens limitàvem a seguir el llibre al peu de la lletra. Per consolidar els coneixements, fèiem gairebé tots els exercicis del llibre (la majoria de deures a casa). Un cop acabada la unitat fèiem un examen i… a continuar! I així fins a arribar als trimestrals, quan havies de repassar sobretot les primeres unitats perquè ja no recordaves res. Trobo que és una manera de procedir força avorrida i que no estimula gens la motivació de l’alumn...

Abans de tot, he de dir que la meva escola organitzava un banc de llibres i que actualment no en guardo cap (ni de primària, ni de secundària, ni de batxillerat). No obstant això, recordo força bé els continguts de les classes i, en el cas de batxillerat, compto amb la fotografia d’una amiga que sí que conserva el llibre de català.  Cal destacar que els meus llibres de text de llengües seguien sempre la mateixa filosofia. Només van canviar d’organització al batxillerat, com més endavant veurem. També és important diferenciar els llibres de les primeres llengües (català i castellà) dels de les llengües addicionals (anglès i francès).  Els llibres de les primeres llengües de primària i secundària es dividien en unitats. Cada unitat començava amb una lectura, la qual s’analitzava amb la posterior comprensió oral. A continuació se’n treballava el vocabulari i es passava a un tema d’ortografia (com la separació de les síl·labes o els accents diacrítics). Finalment, s’abraçava algun...

Al llarg de tota la vida aprenent llengües —almenys dels 21 anys que duc a l’esquena—, he pogut experimentar mètodes d’ensenyament de llengües força variats. Tot depenia de la llengua, el nivell lingüístic i el context. Un dels mètodes que he experimentat durant la majoria dels anys que porto de recorregut és el que es considera el “tradicional” en llengües addicionals: el mètode de gramàtica-traducció. El nom ja ho indica tot: l’objectiu d’estudi és la gramàtica, la normativa de la llengua. Un dels recursos que s’utilitza per estudiar-la és la traducció del fenomen en qüestió de l’L2 a la llengua materna o viceversa. Com ja vaig comentar fa dues entrades , les estructures més bàsiques de l’anglès —afirmació, negació i interrogació— les vaig aprendre partint de la traducció. Però aquest mètode no només l’utilitzava la meva professora d’anglès de sisè de primària, sinó que també recordo estudiar certs aspectes lingüístics del català que se’ns explicaven en comparació amb el castellà, i ...

Si bé totes les classes de llengua que vaig fer al llarg de la meva etapa a l’escola es van basar en seguir un llibre de text, l’enfocament de l’aprenentatge era diferent per les primeres llengües (català i castellà) que per les llengües addicionals (anglès i francès). Aquesta divergència  té un motiu clar: des de ben petits ja parlem en català i castellà quan sortim al carrer i, per tant, a l’escola ens ensenyen a parlar aquestes llengües correctament («No es diu tenir que , es diu haver de !», «¡En castellano no decimos rachola sino baldosa !»). En canvi, l’anglès i el francès no estan presents a les nostres vides, i per això hem d’aprendre les coses més bàsiques —com saber-nos presentar, els números, els colors, etc.— abans de perfeccionar la llengua.  Així doncs, les classes de català i castellà feien molta menys por que les de llengües estrangeres, ja que la dinàmica era sempre la mateixa: llegir un text, treballar-ne el vocabulari que no entenguéssim i, posteriorment, a...

A partir de la meva experiència amb les llengües a l’escola, no seria estrany que avui pogués arribar a entendre la llengua com un mer sistema de regles gramaticals. Des de primària fins a l’ESO, les classes de català, castellà, anglès i francès eren molt semblants, ja que principalment seguien la teoria lingüística de la gramàtica tradicional. En altres paraules, les classes sempre  giraven al voltant del llibre de text.  Tots els llibres de text seguien el mateix patró. En el cas de les llengües catalana i castellana, el llibre s’estructurava per temes. Cada tema començava amb una lectura, seguit per l’explicació d’un fenomen gramatical i del vocabulari d’una àrea de coneixement específica, i acabant amb una proposta de redacció que gairebé mai fèiem. Els temes de gramàtica a primària solien tenir la paraula com a unitat lingüística, i a l’ESO, l’oració. Per tant, un cop vam saber separar les paraules en síl·labes, saber què eren els diftongs, els hiats, els dígrafs i els ac...

Podem mantenir una conversa en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Tot i això, evidentment no tinc el mateix nivell de competència en totes les llengües. Com que sempre he viscut a Catalunya, el meu nivell tant de català com de castellà és natiu (C2). Tanmateix, la meva llengua materna és el català, ja que és la llengua que sempre hem parlat a casa, al col·legi i al carrer. Vaig aprendre el castellà des de ben petita per diverses fonts: la televisió, l’escola i la meva àvia. La iaia és la que més em va ensenyar aquesta llengua, ja que em venia a recollir cada dia després de l’escola i acabàvem de passar la resta de la tarda juntes fins que els meus pares tornaven al vespre de treballar. Com que és d’origen extremeny, sempre s’ha sentit més còmoda parlant en castellà, però entén el català a la perfecció. La resta de la meva família parla exclusivament en català. La primera llengua addicional que vaig aprendre és l’anglesa. Sempre he anat a col·legis on es donava molta im...