Poti-poti de mètodes
Al llarg de tota la vida aprenent llengües —almenys dels 21 anys que duc a l’esquena—, he pogut experimentar mètodes d’ensenyament de llengües força variats. Tot depenia de la llengua, el nivell lingüístic i el context. Un dels mètodes que he experimentat durant la majoria dels anys que porto de recorregut és el que es considera el “tradicional” en llengües addicionals: el mètode de gramàtica-traducció. El nom ja ho indica tot: l’objectiu d’estudi és la gramàtica, la normativa de la llengua. Un dels recursos que s’utilitza per estudiar-la és la traducció del fenomen en qüestió de l’L2 a la llengua materna o viceversa. Com ja vaig comentar fa dues entrades , les estructures més bàsiques de l’anglès —afirmació, negació i interrogació— les vaig aprendre partint de la traducció. Però aquest mètode no només l’utilitzava la meva professora d’anglès de sisè de primària, sinó que també recordo estudiar certs aspectes lingüístics del català que se’ns explicaven en comparació amb el castellà, i ...