A poc a poc i bona lletra
La veritat és que mai havia sentit a parlar ni de Bloom, ni de l’aprenentatge planificat a partir d’objectius. L’escola on vaig fer la primària i l’ESO, a Sant Hilari Sacalm, estava formada per una gran majoria de professorat gran, acostumat a un ensenyament tradicional i amb dificultats per innovar. Les meves classes consistien a estar callada, intentar escoltar i fer exercicis a la llibreta. Per tant, aquest procés de recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear no el vaig experimentar. A les classes de llengües primeres (català i castellà) ens limitàvem a seguir el llibre al peu de la lletra. Per consolidar els coneixements, fèiem gairebé tots els exercicis del llibre (la majoria de deures a casa). Un cop acabada la unitat fèiem un examen i… a continuar! I així fins a arribar als trimestrals, quan havies de repassar sobretot les primeres unitats perquè ja no recordaves res. Trobo que és una manera de procedir força avorrida i que no estimula gens la motivació de l’alumn...