Aprendre gràcies a l’Internet

Un dels motius pels quals vaig fer un salt important en el nivell de competència lingüística en anglès, a banda de poder gaudir d’estades a Anglaterra durant l’estiu, va ser començar a escoltar música anglesa. Tinc l’obsessió d’haver d’entendre què diuen les cançons que escolto, ja que considero que no tot és melodia, i el fet de voler saber què deien els meus artistes preferits em va conduir a llegir la lletra de múltiples cançons. Quan no entenia alguna cosa, que al principi era molt sovint, buscava la paraula o l’expressió a Internet. 

Molta gent també aprèn llengües de manera informal mirant pel·lícules o sèries. Seguint amb la meva mania, em posava molt nerviosa perdre’m qualsevol mena d’informació, per irrellevant que fos. Així doncs, quan al principi no dominava gaire l’anglès, mirar pel·lícules a l’acadèmia m’atabalava molt. Quan ja vaig començar a entendre l’anglès sense la necessitat d’estar tota l’estona llegint els subtítols, és quan de veritat vaig aprendre a gaudir del contingut audiovisual. Aleshores ja era capaç de mirar entrevistes o programes de caràcter encara més informal com els famosos carpool de James Corden. Actualment, tinc el mateix problema amb el francès, ja que encara depenc molt dels subtítols. Així doncs, no solc mirar contingut audiovisual en aquesta llengua. Tanmateix, sí que escolto música francesa, però he d’admetre que no tanta com d’anglesa. 

Una altra manera amb la qual he après vocabulari i expressions informals és amb les xarxes socials. Tant a Instagram com a Twitter segueixo famosos d’arreu del món com cantants, actors o models. És interessant perquè no tots parlen l’anglès com a primera llengua i quan pengen vídeos pots sentir accents diferents. A més, en aquest cas no hi ha l’opció de posar subtítols, de manera que has d’estar atenta si vols entendre allò que diuen. Les xarxes socials també m’han ajudat a mantenir el contacte amb els amics que vaig fer a Anglaterra i als Estats Units, durant el meu Erasmus. També són persones de nacionalitats molt diverses (xinesos, francesos, italians, alemanys, americans…), de manera que es produeix aprenentatge per les dues bandes.

En l’àmbit escolar, només he tingut experiència amb els EVA (entorn virtual d’aprenentatge) a batxillerat i a la universitat. L’ús que en feien els meus professors sempre ha estat el mateix: aprofitar aquest espai d’interacció entre el professorat i l’alumnat per penjar el contingut de les classes, els deures i per entregar treballs. Em considero una persona força tradicional i, tot i que actualment prenc apunts amb l’ordinador, sempre els acabo imprimint per estudiar. Així doncs, no tinc cap entorn d’aprenentatge personal ni tampoc he utilitzat mai cap aplicació per avançar en l’aprenentatge de les meves llengües addicionals. Crec que en el camp de l’ensenyament s’hauria d’aprofitar més els usos que ofereix l’Internet i les xarxes socials per aprendre llengües. Anem pel bon camí, però el viatge és llarg.

Carpool de Céline Dion