Seguir o no seguir el llibre, aquesta és la qüestió

Abans de tot, he de dir que la meva escola organitzava un banc de llibres i que actualment no en guardo cap (ni de primària, ni de secundària, ni de batxillerat). No obstant això, recordo força bé els continguts de les classes i, en el cas de batxillerat, compto amb la fotografia d’una amiga que sí que conserva el llibre de català. 

Cal destacar que els meus llibres de text de llengües seguien sempre la mateixa filosofia. Només van canviar d’organització al batxillerat, com més endavant veurem. També és important diferenciar els llibres de les primeres llengües (català i castellà) dels de les llengües addicionals (anglès i francès). 

Els llibres de les primeres llengües de primària i secundària es dividien en unitats. Cada unitat començava amb una lectura, la qual s’analitzava amb la posterior comprensió oral. A continuació se’n treballava el vocabulari i es passava a un tema d’ortografia (com la separació de les síl·labes o els accents diacrítics). Finalment, s’abraçava algun tema relacionat amb els textos: el format de la carta, el diàleg, el vers, el relat, etc. Tanmateix, sovint ens saltàvem aquest últim apartat de les unitats. Un cop a batxillerat, els llibres de català i castellà canviaven a una estructura més marcada. Tot i això, els professors que vaig tenir en aquesta etapa educativa no seguien el llibre de manera ordenada, i només ens el feien obrir per fer exercicis de deures. Pel que fa al contingut, ens el donaven ells. Com es pot observar a la fotografia de més avall, el llibre de català agrupava les unitats en tres grans blocs: l’estudi formal de la llengua, el seu ús i la llengua al context social. Recordo que el professor alternava una unitat d’estudi de la llengua amb una unitat d’ús de la llengua. La teoria de la llengua en societat la va reservar pel final de curs i ens la va donar amb una o dues hores de classe. Quant al castellà, l’estructura del llibre era semblant, però en comptes del bloc de llengua en societat, hi havia un bloc de literatura. El professor també anava alternant una unitat de cada bloc perquè el contingut no es fes tan feixuc. Abans de passar a les llengües addicionals, és interessant destacar que els llibres de batxillerat també començaven cada unitat amb una lectura, però que no la fèiem mai perquè el temps era limitat i es dedicava plenament al contingut que ens serviria per a les proves de la selectivitat.

Els llibres de text de les llengües addicionals també es dividien en unitats, i cadascuna seguia la mateixa estructura: una lectura d’inici, vocabulari, gramàtica, comprensió auditiva, competència oral i competència escrita. Igual que amb les llengües primeres, sovint ens saltàvem algun d’aquests apartats (normalment algun dels tres últims). A més, teníem un altre llibre que era exclusivament d’exercicis i seguia una estructura paral·lela al llibre de text. De tant en tant, fèiem activitats amb parelles o individualment amb l’auxiliar de conversa, cosa que amb les llengües primeres no es fa mai. Quant al batxillerat, no vaig tenir llibre de text d’anglès i no vaig fer classes de francès. 

Les diferències entre les llengües primeres i les llengües addicionals en relació amb el programa són clares. D’una banda, el programa de les llengües primeres adopta un caire gramatical, ja que el contingut se centra en l’estudi de la gramàtica, l’ortografia, la sintaxi i la fonètica. A nivells més elevats, també s’estudia la literatura i els gèneres textuals. D’altra banda, el programa de les llengües addicionals és més estructural, ja que se centra sobretot en la sintaxi i el vocabulari. Al moment de practicar la parla amb les auxiliars de conversa, el programa és més situacional i nocional-funcional, ja que es treballa la llengua en contextos d’ús realistes, els diferents actes de parla (informar, preguntar, convèncer…) i la referència al temps (parlar del passat, el present o el futur). Tot i això, hi ha una semblança entre les llengües primeres i les addicionals: el llibre de text se seguia religiosament, però sempre hi havia apartats que el professorat se saltava i, casualment, sempre eren els que tractaven el contingut més pragmàtic de la llengua.

Índex de Llengua catalana i literatura 2 (Cruïlla)